Crec que primer de tot hauré de començar sincerant-me i dient que segurament no li he dedicat tot el temps que volia a la realització d'aquest blog,almenys que es pugui veure reflexat aquí, però en els dos últims anys, hi han hagut molts canvis a la meva vida academico-professional.
Acabar una carrera (magisteri), començar-ne una altra amb un ritme molt diferent ( psicopedagogia) començar a exercir com a mestra tant amb experiències positives com negatives, realització del practicum de psicopedagogia i finalment i potser el que m'ha fet més por de tot...les temudes "opos" de mestre. Tot un batibull de sensacions, moments, falta de temps, estudi, treballs... que han fet que segurament com ja he dit al principi no li hagi pogut dedicar tot el temps que volia a compartir coses amb els que m'heu anat llegint. Com deia abans, potser el treball que es veu aquí reflexat no és massa continu, però sovint tenia en ment aquest blog i les coses que m'hagués agradat posar...
Aquesta entrada, crec que serà l´última curricularment parlant, és a dir l'ultima que farà referència a l'assignatura de "Dificultats de l'Aprenentatge", això no vol dir, que sigui l'última vegada que escrigui aquí ja que he iniciat un projecte diferent i motivador.
Pel que fa al camí que hem recorregut junts, espero que hagi estat agradable ( de fet molts acabeu/m enguany la carrera) i espero, que encara que trobem dificultats en el llarg camí que ens queda per davant, seguim caminant!
Que tinguem sort!!!
dilluns, 17 de maig del 2010
Guies pràctiques trastorns de la conducta
En aquesta entrada, us presento dos recursos que he trobat a la red, que fan referència al tractament dels alumnes amb TDAH i hiperactivitat a l'aula. M'han semblat força interessants, ja que són eminenment pràctics i força útils davant de l'aula.
Ambdós documents es poden descarregar i imprimir sense qualsevol tipus de problema
ADANA FUNDACIO (TDHA, hiperactivitat...)
http://www.xtec.cat/crp-conca/informacio/adana.pdf
GUIA TDAH
http://en.calameo.com/read/0001434703db6045c52b1
Projecte de Convivència
En la societat que vivim actualment, tecnologicament complexa, culturalment diversa i amb canvis constants, és important, les relacions humanes que es puguin donar, és a dir no una simple coexistència de persones, sino una convivència.
Les escoles, doncs són un reflexe de la societat en la que vivim i al mateix temps un espai privilegiat on tots els ciutadans adquireixen uns coneixements i unes habilitats socials, per tant crec que és fonamental que ensenyi a apendre, a viure i a conviure tant dintre com fora de l'escola.
Des de sempre l'escola ha estat lligada als aprenetatges estrictament curriculars, però actualment també és important donar cabuda a altres tipus d'aprenentatges que la societat demana.
A continuació podreu veure el "Projecte de Conviència" que ha elaborat el Departament d'Educació, un web molt complet, ja que té un enfocament teòric ( normativa...) i pràctic (activitats molt diverses d'educació emocional, cultura de la pau, mediació..., bones pràctiques de centres educatius, formació etc)
http://www.xtec.cat/lic/convivencia/projecte.html
Webquest resolució de conflictes
En l'enllaç següent podrem veure un webquest, realitzat per un professional de l'educació, encarat a alumnes de secundària, per donar aprendre a solucionar els conflictes,mitjançant l'eina del diàleg
http://www.xtec.cat/~jcruz/resolucio_conflictes/resolucio_conflictes_index.htm?id_actividad=16280&id_pagina=1
Trastorns de la Conducta
En les aules, a part de les dificultats d'aprenentatge que ens podem trobar, també podem trobar trastorns de la conducta, que a més de dificultar l'aprenentatge, dificulten seguir un ritme de treball a l'aula
A continuació en un article extret del " Instituto de Tecnologías Educativas" del Ministeri d'Educació, ens centrarem una mica en les dificultats de conducta més comuns
Los trastornos de la conducta y del comportamiento se han convertido en una de las situaciones más preocupantes para padres y profesores que ven cómo sus hijos y alumnos presentan cuadros conductuales que necesitan apoyo médico y psicopedagógico. Si hubiese que dar una definición clara y sencilla sobre estos trastornos recurriríamos a aquella que los define como “los problemas que tienen nuestros hijos cuando tienen dificultades para cumplir las normas que la mayoría de los niños aceptan”.
A esta situación se ha llegado en los últimos años “gracias” a los cambios experimentados por la sociedad, en los que se ha fomentado sobre todo un modelo de vida muy distinto del tradicional y basado en un predominio de la individualidad; esto ha traído consigo unas consecuencias muy negativas para nuestros niños y adolescentes, que se ha concretado en que cerca del 15 por ciento de estos menores sufran algún tipo de trastorno de la conducta y que se manifieste en acciones agresivas, violentas o, incluso, delictivas. Los trastornos de conducta o del comportamiento, caracterizados por una gran variedad de conductas antisociales, tienen un inicio más temprano en los niños que en las niñas, en edades comprendidas a partir de los 7 años en los niños y de los 13, en las niñas, con una frecuencia mayor de padecerlos los varones. En este comportamiento tienen mucho que ver los padres que han ido delegando sus funciones paternas fuera del ámbito familiar, como son por ejemplo, la televisión y ciertas discotecas para niños, según los informes emitidos por dos personalidades de la talla del doctor José A. Alda Díez, Jefe del Servicio de Psiquiatría Infantil del Hospital San Juan de Dios de Barcelona, y Luis Rojas Marcos, presidente de la Corporación de Sanidad y Hospitales Públicos de Nueva York.
A la hora de hacer una clasificación de los diferentes trastornos del comportamiento nos encontramos con serias dificultades para llevarla a cabo, dado el elevado número de síntomas que aparecen y que ha quedado perfectamente reflejado en las clasificaciones ofrecidas por el DSM-III y el DSM-IV o por el CIE-10, tales como agresividad, robos, incendios, fugas, mentiras, y que con harta frecuencia van asociadas con hiperactividad, impulsividad, dificultades cognitivas y de aprendizaje y habilidades sociales pobres. La mayor parte de estos trastornos se presentan ya desde la infancia, aunque hay notables diferencias entre ellos y que intentaremos analizar en varios apartados. Los trastornos de conducta más frecuentes, según DSM-IV, y que vamos a seguir a lo largo de nuestra exposición, son:
Trastorno por déficit de atención con hiperactividad
- Tipo con predominio del déficit de atención.
- Tipo con predominio hiperactivo-impulsivo.
- Tipo combinado
Trastorno disocial
- Trastorno negativista desafiante.
Según la clasificación de trastornos mentales ofrecida por CIE 10, siguiendo los criterios de la OMS, encontramos:
Trastornos disociales
- Trastorno disocial limitado al contexto familiar.
- Trastorno disocial en niños no socializados.
- Trastorno disocial en niños socializados.
- Trastorno disocial desafiante y oposicionista.
- Otros trastornos disociales.
- Trastorno disocial sin especificación.
Trastornos disociales y de las emociones mixtos
- Trastorno disocial depresivo.
- Otros trastornos disociales y de las emociones mixtos.
- Trastorno disocial y de las emociones mixto sin especificación.
Antes de seguir adelante conviene que hagamos una pequeña precisión relacionada con la doble distinción que hacemos sobre el trastorno de conducta y el trastorno desafiante y que se basa en los criterios del DSM-IV-TR, que establece claras diferencias entre el trastorno Oposicionista Desafiante (TOD) y el Trastorno de Conducta (TC). En el primero de ellos (TOD), como más tarde se verá con amplitud, el patrón de conducta negativista, se presenta con una serie de comportamientos tales como encolerizarse, discutir con adultos y desafiarles activamente, molestar deliberadamente a otras personas, acusar a otros de errores o faltas propias, ser colérico y rencoroso, etc. Por su parte, el TC presenta un patrón repetitivo y persistente de comportamiento, caracterizado por una violación sistemática de los derechos de otras personas, así como por el incumplimiento de una serie de normas sociales propias de la edad (agresión a personas y animales, destrucción de la propiedad, fraudulencia o robo, violaciones graves de normas), debiendo especificarse la gravedad y el momento de inicio (infancia o adolescencia). Finalmente, indicar que el Trastorno Oposicionista y Desafiante aparece con anterioridad y es menos grave que el Trastorno de la Conducta.
A continuació en un article extret del " Instituto de Tecnologías Educativas" del Ministeri d'Educació, ens centrarem una mica en les dificultats de conducta més comuns
Los trastornos de la conducta y del comportamiento se han convertido en una de las situaciones más preocupantes para padres y profesores que ven cómo sus hijos y alumnos presentan cuadros conductuales que necesitan apoyo médico y psicopedagógico. Si hubiese que dar una definición clara y sencilla sobre estos trastornos recurriríamos a aquella que los define como “los problemas que tienen nuestros hijos cuando tienen dificultades para cumplir las normas que la mayoría de los niños aceptan”.
A esta situación se ha llegado en los últimos años “gracias” a los cambios experimentados por la sociedad, en los que se ha fomentado sobre todo un modelo de vida muy distinto del tradicional y basado en un predominio de la individualidad; esto ha traído consigo unas consecuencias muy negativas para nuestros niños y adolescentes, que se ha concretado en que cerca del 15 por ciento de estos menores sufran algún tipo de trastorno de la conducta y que se manifieste en acciones agresivas, violentas o, incluso, delictivas. Los trastornos de conducta o del comportamiento, caracterizados por una gran variedad de conductas antisociales, tienen un inicio más temprano en los niños que en las niñas, en edades comprendidas a partir de los 7 años en los niños y de los 13, en las niñas, con una frecuencia mayor de padecerlos los varones. En este comportamiento tienen mucho que ver los padres que han ido delegando sus funciones paternas fuera del ámbito familiar, como son por ejemplo, la televisión y ciertas discotecas para niños, según los informes emitidos por dos personalidades de la talla del doctor José A. Alda Díez, Jefe del Servicio de Psiquiatría Infantil del Hospital San Juan de Dios de Barcelona, y Luis Rojas Marcos, presidente de la Corporación de Sanidad y Hospitales Públicos de Nueva York.
A la hora de hacer una clasificación de los diferentes trastornos del comportamiento nos encontramos con serias dificultades para llevarla a cabo, dado el elevado número de síntomas que aparecen y que ha quedado perfectamente reflejado en las clasificaciones ofrecidas por el DSM-III y el DSM-IV o por el CIE-10, tales como agresividad, robos, incendios, fugas, mentiras, y que con harta frecuencia van asociadas con hiperactividad, impulsividad, dificultades cognitivas y de aprendizaje y habilidades sociales pobres. La mayor parte de estos trastornos se presentan ya desde la infancia, aunque hay notables diferencias entre ellos y que intentaremos analizar en varios apartados. Los trastornos de conducta más frecuentes, según DSM-IV, y que vamos a seguir a lo largo de nuestra exposición, son:
Trastorno por déficit de atención con hiperactividad
- Tipo con predominio del déficit de atención.
- Tipo con predominio hiperactivo-impulsivo.
- Tipo combinado
Trastorno disocial
- Trastorno negativista desafiante.
Según la clasificación de trastornos mentales ofrecida por CIE 10, siguiendo los criterios de la OMS, encontramos:
Trastornos disociales
- Trastorno disocial limitado al contexto familiar.
- Trastorno disocial en niños no socializados.
- Trastorno disocial en niños socializados.
- Trastorno disocial desafiante y oposicionista.
- Otros trastornos disociales.
- Trastorno disocial sin especificación.
Trastornos disociales y de las emociones mixtos
- Trastorno disocial depresivo.
- Otros trastornos disociales y de las emociones mixtos.
- Trastorno disocial y de las emociones mixto sin especificación.
Antes de seguir adelante conviene que hagamos una pequeña precisión relacionada con la doble distinción que hacemos sobre el trastorno de conducta y el trastorno desafiante y que se basa en los criterios del DSM-IV-TR, que establece claras diferencias entre el trastorno Oposicionista Desafiante (TOD) y el Trastorno de Conducta (TC). En el primero de ellos (TOD), como más tarde se verá con amplitud, el patrón de conducta negativista, se presenta con una serie de comportamientos tales como encolerizarse, discutir con adultos y desafiarles activamente, molestar deliberadamente a otras personas, acusar a otros de errores o faltas propias, ser colérico y rencoroso, etc. Por su parte, el TC presenta un patrón repetitivo y persistente de comportamiento, caracterizado por una violación sistemática de los derechos de otras personas, así como por el incumplimiento de una serie de normas sociales propias de la edad (agresión a personas y animales, destrucción de la propiedad, fraudulencia o robo, violaciones graves de normas), debiendo especificarse la gravedad y el momento de inicio (infancia o adolescencia). Finalmente, indicar que el Trastorno Oposicionista y Desafiante aparece con anterioridad y es menos grave que el Trastorno de la Conducta.
Com pot aprendre un nen amb dislèxia?
Segons tots els especialistes el millor mètode per aquest tipus d'alumnat, està basat en el mètode MULTISENSORIAL, on tots els sentits entren en joc i l'aprenentatge és vivencial, proper i significatiu
Si voleu saber de que us estic parlant, cliqueu a l'enllaç i trobareu una proposta pràctica per infantil, primària i secundària
http://www.fapamallorca.org/descargas/d853d408118f3ce629510e52be404c4cs.pdf
Laboratorio Virtual Lectoescriptura
Avui en dia cada vegada més és acceptat el paper que juguen les noves tecnologies en la instrucció dels alumnes, i més en el cas dels nens amb dificultats.
El vídeo que penjaré a continuació fa referència a un nou programa anomenat "Laboratorio Virtual de Lectoescriptura" de la Junta d'Extremadura.
Aquesta aplicació per l'aprenentatge de la lectura i escriptura, permet treballar de manera personalitzada, ja que es pot seleccionar un paquet d'activitats únic i individual segons les característiques de cadascú
A continuació podreu veure un vídeo promocional d'aques aplicació
El vídeo que penjaré a continuació fa referència a un nou programa anomenat "Laboratorio Virtual de Lectoescriptura" de la Junta d'Extremadura.
Aquesta aplicació per l'aprenentatge de la lectura i escriptura, permet treballar de manera personalitzada, ja que es pot seleccionar un paquet d'activitats únic i individual segons les característiques de cadascú
A continuació podreu veure un vídeo promocional d'aques aplicació
Què en sabem d' Ana Teberosky?
A continuació veurem una entrevista Ana Teberosky, professora de psicologia evolutiva a la Universitat de Barcelona. S'ha dedicat a l'investigació sobre el desenvolupament del llenguatge escrit en nens i adults en el procès d'alfabetització, tema sobre el qual ha publicat varis llibres i articles.
http://www.psicologia.umich.mx/downloads/UarichaWeb/Uaricha8/EntrevistaaAnaTeberosky.pdf
Llegir i escriure, quina aventura!
Avui el tema que tractaré en aquesta entrada fa referència al procès d'adquisició de la lectura i l'escriptura, ja que és fonamental tenir clar tot el procès natural abans de determinar les dificultats que ens podem trobar en la nostra futura tasca com a professionals de la psicopedagogia.
En l'enllaç que penjaré a continuació, no trobarem només una explicació teòrica, sinò una combinació amb la pràctica educativa del dia a dia: racons de l'aula per treballar el llenguatge i l'escriptura, el desenvolupament evolutiu en la lectoescriptura, un treball per projectes.... i també un qüestionari, per fer una petita reflexió
http://www.xtec.es/~mmulas/projecte/index.htm
divendres, 14 de maig del 2010
Aprenentatge Basat en Problemes (PBL)
Hola, avui us parlaré del projecte PBL( Aprenentatge basat en problemes) que fa refèrencia a un nou sistema de treball,alternatiu a la manera de tradicional de treballar.
Habitualment, en primer lloc i de forma molt diversa, s'exposen els objectius; tot seguit, a través d'un conjunt heterogeni d'activitats, es presenta la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l'aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d'un problema. En canvi, en l'aprenentatge basat en problemes, primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix i d'allò que no se sap, s'estableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d'actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l'aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema
En el següent enllaç veurem quins son els passos que s'apliquen
http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm
Habitualment, en primer lloc i de forma molt diversa, s'exposen els objectius; tot seguit, a través d'un conjunt heterogeni d'activitats, es presenta la informació pertinent, es treballa el marc conceptual. Posteriorment, però no sempre, es promou l'aplicació del coneixement adquirit en el marc de la resolució d'un problema. En canvi, en l'aprenentatge basat en problemes, primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d'allò que ja es coneix i d'allò que no se sap, s'estableixen els objectius, s'identifiquen les necessitats d'aprenentatge que són bàsiques, es dissenya i se segueix un pla d'actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l'aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema
En el següent enllaç veurem quins son els passos que s'apliquen
http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm
dilluns, 26 d’abril del 2010
Pel·lícula "Ser y tener"
Avui us parlaré, d'una pel·licula/documental que es diu "Ser y Tener"( Avoir et être)
Aquest documental és la crònica dia a dia d'una escola rural de la regió francesa de l'Auvergne. Es tracta d'una escola unitària que acull nens de totes les edats en una sola aula i amb un un únic mestre. Una càmera cinematàgràfica, que el directir aconsegueix fer invisible i que els alumnes no s'hi parin. De mica en mica es va creant un retrat íntim qye revela tot el potencial d'aquesta peculiar escola. Un grup tancat en el mateix, però alhora obert a l'extraordinari procès d'aprendre: una aventura llarga i díficil.
Sota la mirada tendra i exigent d'un mestre que combina mètodes contrusctivistes de treball i d'altres més tradicionals, com el dictat de tota la vida, grans i petits comparteixen junts esforços, penes i alegries. Aquest mestre és l'adult i el personatge central, però els veritables protagonistes són els nens i nenes que aprenen a conviure mentre estudien. Créixer és compendre'es a un mateix i als altres, fer-se autònom i crèixer com a persona
Aqui sota, us deixo el link del trailer en espayol!
Aquest documental és la crònica dia a dia d'una escola rural de la regió francesa de l'Auvergne. Es tracta d'una escola unitària que acull nens de totes les edats en una sola aula i amb un un únic mestre. Una càmera cinematàgràfica, que el directir aconsegueix fer invisible i que els alumnes no s'hi parin. De mica en mica es va creant un retrat íntim qye revela tot el potencial d'aquesta peculiar escola. Un grup tancat en el mateix, però alhora obert a l'extraordinari procès d'aprendre: una aventura llarga i díficil.
Sota la mirada tendra i exigent d'un mestre que combina mètodes contrusctivistes de treball i d'altres més tradicionals, com el dictat de tota la vida, grans i petits comparteixen junts esforços, penes i alegries. Aquest mestre és l'adult i el personatge central, però els veritables protagonistes són els nens i nenes que aprenen a conviure mentre estudien. Créixer és compendre'es a un mateix i als altres, fer-se autònom i crèixer com a persona
Aqui sota, us deixo el link del trailer en espayol!
diumenge, 25 d’abril del 2010
L'escola mata la creativitat?
Hola a tots!!
He trobat aquest vídeo i encara que no està relacionat amb la matèria directament m'ha semblat molt interessant poder-lo compartir amb vosaltres.
Creieu que és cert tot el tema que es comenta...l'escola mata la creativitat? qui ha de potenciar la creativitat de les criatures? els pares o els mestres?
He trobat aquest vídeo i encara que no està relacionat amb la matèria directament m'ha semblat molt interessant poder-lo compartir amb vosaltres.
Creieu que és cert tot el tema que es comenta...l'escola mata la creativitat? qui ha de potenciar la creativitat de les criatures? els pares o els mestres?
dilluns, 5 d’abril del 2010
La col·laboració amb una escola d'educació especial
Hola bon dia!!
Avui us deixo un vídeo d'una pràctica inclusiva que es duu a terme a Terrassa entre un IES i una escola d'Educació Especial
http://www.xtec.cat/practicomp/social/practiques/iesmontserratroig.htm
Avui us deixo un vídeo d'una pràctica inclusiva que es duu a terme a Terrassa entre un IES i una escola d'Educació Especial
http://www.xtec.cat/practicomp/social/practiques/iesmontserratroig.htm
dimarts, 9 de març del 2010
Treball cooperatiu a secundària ?
Hola, després de molts dies de desconxió avui us parlaré de l'institut on estic fent el practicum de psicopedagogia. És l'institut La Mar de la Frau, situat a Vilafortuny, tocant a Cambrils i de nova creació.
Us voldria parlar d'ell, perquè té una manera de funcionar, per desgràcia, no massa comú, ja que treballa en totes les matèries per treball cooperatiu.
A continuació us poso un enllaç on podreu veure exactament a què em refereixo... penseu que funciona? és una manera interessant de fomentar l'aprenetatge igualitàri? l'inclusió és un mètode? és una manera de viure i d'entendra l'escola i la societat?
http://www.slideshare.net/FinaMasip/aprenentatge-cooperatiu
dijous, 4 de febrer del 2010
Som iguals, som diferents?
Hola de nou!
Molts de vosaltres segur que coneixeu en Francesco Tonucci ( o més conegut com Frato), pels que no, us deixo un enllaç de la viquipèdia perquè el conegueu una mica http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesco_Tonucci
I una mica de reflexió sobre aquesta imatge...
Cada persona és un ésser únic i la seva singularitat ha de ser considerada com un valor en si mateix. Les nostres institucions i els docents que en formen part han d'aconseguir una inclusió plena de tots els alumnes, superant totes les barreres discriminatòries que podem trobar per aconseguir una escola de qualitat.
No hi han grups homogenis d'aprenentatge, els nens són diferents, tant en les seves capacitats, com en les seves motivacions, interessos, necessitats...etc. Així doncs ens trobem davant una demanda complexa que requereix flexibilitat i diversitat organitzativa i metodològica. Hem de proporcionar respostes educatives a la nostra diversitat, per tal de que tots puguin aconseguir els objectius considerats com a necessaris per poder comprendre el món, jutjar-lo i transformar-lo.
dimarts, 2 de febrer del 2010
Benviguts!
Hola, abans de res començar a publicar res, m'agradaria presentar-me
Em dic Helena, faig 2n de psicopedagogia i vaig acabar magisteri d'educació especial el curs 2008. Actualment treballo de mestra d'educació primària a una escola de Salou i estic realitzant el practicum de psicopedagogia al IES Mar de la Frau.
A reveure! :)
Helena
Em dic Helena, faig 2n de psicopedagogia i vaig acabar magisteri d'educació especial el curs 2008. Actualment treballo de mestra d'educació primària a una escola de Salou i estic realitzant el practicum de psicopedagogia al IES Mar de la Frau.
A reveure! :)
Helena
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
